En motiu de la Taula Rodona organitzada a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, he preparat aquesta presentació, responent a la pregunta de Com i Per què utilitzar les TIC/TAC a l’educació infantil i primària.
En primer lloc, la societat ha canviat. L’escola ha canviat, vulguem o no. Ens hem d’adaptar a aquest canvi, en som partícips. I si en som part activa i protagonistes, ens serà més fàcil.
- Però aquests canvis sempre són una millora?
Com il·lustra la vinyeta del “Profesor Innoveision“,podem utilitzar tecnologies i seguir fent el què fèiem fins ara o pitjor.
- Però ho fem i ja està?
Ser-ne part activa implica un nou rol del professorat, implica utilitzar noves metodologies, nous entorns, una nova concepció del temps i de l’espai.
- Com?
Tenim una gran diversitat d’eines… però quin lio!!!
- IMAGINAR
- CREAR
- COMPARTIR
- REUTILITZAR
- I sobretot, PENSAR !!!
- Fàcil?
Cap canvi és fàcil, són diverses les dificultats que ens trobarem. Una d’elles ja comença en la formació del professorat:
- Fins ara a l’ensenyament de formació del professorat es fa UNA assignatura de TIC (encara anomenada Noves Tecnologies aplicades a l’educació), però en canvi a la pràctica, es demanarà als mestres que les utilitzin de forma transversal i integrada en totes les assignatures… comencem bé!
- Recursos i suport: cal dotar de recursos els centres però sobretot del suport tècnic, formatiu i didàctic necessari per a utilitzar-los.
- Velocitat evolució tecnològica: és molt important pensar en la situació concreta per tal de triar l’eina o eines més adequades, per tal de no desbordar-se.
- Resistències al canvi: convivència amb persones menys actives a favor del canvi i ús de les TIC. Un repte més!
Tot i això, PODEM!!
Una bona manera de conèixer altres experiències, recursos i usos aplicats, és a través de què fan altres persones. Els blogs són un aparador immillorable en aquest sentit, i permeten compartir totes aquestes experiències.
Llegint altres blogs pot ser una manera molt efectiva de conèixer que estan fent altres escoles i aprendre’n (Premi Espiral de blogs educatius i el portal Planeta Educativo).
… I aprendre què no s’ha de fer (exemple de males pràctiques detectat al Premi de Blogs educatius d’Espiral, per exemple).
Delicious
El que parles és un mal comú a l’aplicació de les TIC: a la major part de les oficines es continua emprant l’ordinador com una màquina d’escriure sofisticada que fa còpies i poca cosa més, es fa amb l’ordinador pràcticament el mateix que es faria a mà, i moltes vegades fins i tot d’una maneta imitativa i poc adaptada al mitjà.
Per què ens ha de sorprendre que a l’ensenyament passi el mateix?
Crec que hi ha dos punts crítics:
• D’una banda la quasi nul·la relació amb el món de la informàtica. Aquest món el penso sovint —gràficament, no pas com a jerarquia— com una piràmide on a la base hi ha usuaris, per sobre instructors, més amunt programadors, analistes i a sobre de tot “filòsofs”. Aquests darrers sovint no existeixen, no hi ha qui pensi què és el que es podria fer ni en quin marc i aleshores el sistema acaba emprant eines pensades per a altres finalitats.
• Com que no es pot pensar que cada nen tindrà accés a l’ordinador, es munten les activitats de tal manera que es puguin fer igual —o quasi— sense ell.
El resultat d’aquests dos punts és el que comentaves.
Molt probablement les primeres inversions per superar aquesta situació, no són a nivell de centre ni molt menys. Fa molts anys que en penso en una que podria ser molt rendible, però sempre que aconseguís trencar molts esquemes:
Una eina que contingués arbres de coneixement organitzats lògicament —per la multiplicació, cal abans la suma— i que avalués en continuu cada alumna de tal manera que li pogués proposar temes i problemes adaptats al seu nivell en la matèria. Això, “a mà” pràcticament cap professor no ho podria fer, i reduiria en part el problema de la gran diferència de nivell que hi ha entre els alumnes de la mateixa aula: des dels que no entenen el que els estan explicant per buits en coneixements previs imprescindibles, fins els que —i a mi em sembla que encara es un problema més greu— es passen la vida escolar fent exercissis que per a ells son trivials i que objectivament són una absoluta pèrdua de temps.
Però, qui parla d’això respecte a les TIC?
I se m’acudeixen diversos altres temes que podrien millorar molt el rendiment de les classes, tots tenen en comú que no s’assemblen gaire al que podríem fer sense l’eina informàtica adequada.
De totes maneres, és aquest el problema principal o només un aspecte del problema principal?
O és que en tenim molts d’altres d’ocults, que no es posen mai sobre la taula, i que son determinants per entendre la degradació del sistema educatiu?
Gràcies pel teu comentari Jordi, perdona el retard en contestar però se’m va passar per alt.
Estic molt d’acord en tot el què exposes.I sobretot en els problemes de fons, que evidentment no és només la tecnologia.
Salutacions!