Cronologia d’ús de les tecnologies en educació
Victoria Esains recollia en aquesta il·lustració l’evolució d’us de les tecnologies en àmbits educatius.
Per fer-ho, es remunta al 1922 quan la Universitat Estatal de Pennsilvània va començar a transmetre continguts a través de la radio.
Però un dels moments realment clau va ser l’any 1960, quan la Universitat d’Illinois va desenvolupar un dels primers sistemes d’assistència per ordinador amb finalitats educatives; el sistema PLATO (Programmed Logic for Automatic Teaching Operations).
20 anys més tard, a la dècada dels 80, apareixen els primers gestors de continguts educatius, Learning Management Systems (LMS).
No és fins l’any 1997 que apareix WebCT i Blackboard, les dues plataformes de campus virtuals més famoses arreu del món, i que aquí no van arribar-se a popularitzar.
L’any 2000 apareixen els estandrads SCORM i les primeres iniciatives de LMS basades en programari lliure, que es comencen a popularitzar l’any 2002 amb la plataforma Moodle.
A partir de l’any 2004 la Web 2.0 també comença a introduir-se en els entorns educatius, tot i que no serà fins uns anys més tard que es comenci a popularitzar les eines com els blogs, wikis, i una gran diversitat d’eines.
No es fa referència a les webquest, que van ser una eina molt important que ajudava a professors i alumnes a començar a utilitzar les tecnologies en entorns educatius, durant la dècada dels 90, principis del 2000.
Aquí podeu descarregar el pdf de la il·lustració (de LearningReview), resumida així:
2 Comments
Other Links to this Post
RSS feed for comments on this post. TrackBack URI
By ismael, 7 May 2009 @ 9:57 am
Ui, veig unes quantes coses que no em sonen massa bé a aquest cronograma.
Per una banda, no puc trobar informació que corrobori la informació que la University of Phoenix va ser la primera en oferir cursos en línia… al 1976? Suposo que s’ha de llegir la data com la de la seva fundació, i que va ser la primera en impartir formació en línia però anys després. Tanmateix, és equívoc.
Trobo a faltar la creació de Logo el 1967, programa no només important en sí mateix sinó per l’impacte en la manera d’entendre la pedagogia que encara dura (p.ex. es diu que l’ordinador de Negroponte es basa filosòficament en Papert).
I trobo a faltar – i seria congruent amb el que l’autora vol emfatitzar a l’article – tot el tema dels PLE, que jo desmarcaria de l’Edu 2.0 en termes més generals.
Crec que és interessant, però li falta nosequè…
By francesc, 7 May 2009 @ 11:10 am
Si Ismael,
Per una banda sembla que tota l’evolució de la que parla en els darrers 20 anys es centra exclusivament en Internet, deixant de banda altres tecnologies.
Quantes hores davant d’un monitor programant amb logo amb 8 o 10 anys, i que aquí no aparegui en aquesta història de les tecnologies…
Interessant el Kturtle que permet reproduir el llenguatge de programació Logo en Linux…
I passa directament a parlar de web2.0 = elearning2.0 i els campus de Second Life (que en general sembla que no s’han popularitzat), obviant les experiències existents de PLE.
Tampoc no aprofundeix molt en cada cas (alguns si que són moments històrics, i d’altres més difuminats…).