Per una banda sembla que tota l’evolució de la que parla en els darrers 20 anys es centra exclusivament en Internet, deixant de banda altres tecnologies.

Quantes hores davant d’un monitor programant amb logo amb 8 o 10 anys, i que aquí no aparegui en aquesta història de les tecnologies…
Interessant el Kturtle que permet reproduir el llenguatge de programació Logo en Linux…

I passa directament a parlar de web2.0 = elearning2.0 i els campus de Second Life (que en general sembla que no s’han popularitzat), obviant les experiències existents de PLE.

Tampoc no aprofundeix molt en cada cas (alguns si que són moments històrics, i d’altres més difuminats…).

Per una banda, no puc trobar informació que corrobori la informació que la University of Phoenix va ser la primera en oferir cursos en línia… al 1976? Suposo que s’ha de llegir la data com la de la seva fundació, i que va ser la primera en impartir formació en línia però anys després. Tanmateix, és equívoc.

Trobo a faltar la creació de Logo el 1967, programa no només important en sí mateix sinó per l’impacte en la manera d’entendre la pedagogia que encara dura (p.ex. es diu que l’ordinador de Negroponte es basa filosòficament en Papert).

I trobo a faltar – i seria congruent amb el que l’autora vol emfatitzar a l’article – tot el tema dels PLE, que jo desmarcaria de l’Edu 2.0 en termes més generals.

Crec que és interessant, però li falta nosequè…