bloc de blocs – tecnologia i educació de francesc balagué » La còpia de tesis doctorals i la nova concepció de la recerca

JUNE 11TH, 2009
By FRANCESC

La còpia de tesis doctorals i la nova concepció de la recerca

Fa uns dies apareixia aquesta notícia al diari: La venda de tesis doctorals, amb preus al voltant dels 50.000 euros, es converteix en un lucratiu negoci a Portugal.

Les exigències d’un món laboral cada vegada més competitiu obliguen a una formació cada cop més llarga i més especialitzada. A Portugal, on la titulació acadèmica es posa abans del nom de les persones –el senyor doctor o el senyor enginyer tal–, tenir un doctorat és un dels millors passaports cap a una bona feina. Per això, els últims 10 anys, els doctorats s’han massificat. No obstant, als ambients acadèmics no tot és transparent, i als baixos fons d’aquest elitista món ha sorgit un lucratiu negoci: el del plagi, la falsificació i la venda de les tesis doctorals. El preu d’una ronda els 50.000 euros. I el fenomen no solament afecta les tesis; també es venen treballs de facultat i projectes de final de carrera (seguir llegint la notícia).

M’ha cridat l’atenció sobretot pel què està significant per mi elaborar una tesi, que ja només queda defensar. No jutjaré si està bé o no copiar, pagar a algú altre perquè et faci la feina (també ho fan molts autors de llibres famosos), etc. Però que l’any 2009 això sigui notícia, per a mi té una rellevància determinada.

Que una tesi doctoral pugui ser aprovada sense que la persona en qüestió ni tant sols se l’hagi llegit (llegint un resum i preparant la defensa seria suficient), implica que es considera vàlid un sistema de recerca pràcticament obsolet o tendint a desaparèixer, i és això el què em sorprèn.

En primer lloc, el tutor i/o director de tesi, o bé no feien la seva feina, o bé formaven part del frau.

Pel què conec, a una universitat gran com la Universitat de Barcelona, són diverses les persones que tenen constància de les tesis que s’estan duent a terme a cada Departament, saben a què es dedica aquell estudiant de doctorat, què i com investiga, etc. Per tant també em sorprèn que es pugui aprovar una tesi comprada i ningú “ho noti” (s’amplien les persones implicades en el frau¿?).

Però em referia a que això està passant l’any 2009 i amb un procés de recerca a extingir, perquè actualment tenim una gran diversitat d’eines que faciliten la recerca, des del punt de vista de l’investigador, i sobretot la difusió, i ja fa anys que es comença a promoure un model diferent. Com recull Ismael Peña en moltes de les seves publicacions.

Es tracta d’anar compartint coneixement a mesura que es va elaborant, retroalimentant amb aportacions externes, etc. i que fan visible tot el procés. Amb aquest sistema, no té cap sentit “comprar” una tesi, perquè es basa en un producte final i no en un procés. Tot i que de ben segur començaran a aparèixer serveis que generin identitats digitals i creïn falsos perfils públics a internet simulant aquest procés.

Des del meu punt de vista, això qüestiona la validesa i fiabilitat del sistema tradicional, i evidència la necessitat d’un canvi de model, que de ben segur que les tecnologies hi tindran un paper destacat (i no només per comprovar si el document és copiat o no).

Què en penseu?

La notícia en pdf

Etiquetes: doctorat, recerca, tesis, universitat, web 2.0

blog gestors, bones pràctiques, podcast, recerca, universitat

9 Comments

By ismael, 11 June 2009 @ 12:39 pm

Jo crec que el sistema és extremadament corrupte i que, com tu dius, hi ha molta gent implicada en el frau:

- el doctorand
- el director de la tesi
- el degà/director de departament que no vol quedar malament o deixar en evidència al director de la tesi
- els membres del tribunal que no volen enemistar-se amb el director de la tesi, el departament d’aquest i, en última instància, la seva universitat

En la propera iteració, serà un membre d’aquest tribunal el que dirigirà una tesi copiada (o, simplement, una porqueria de tesi), i es reinicia el cicle.

I el mateix amb la publicació d’articles a revistes científiques.

I així es va fent gran la pilota de neu.

I ningú té el valor de plantar-se i estirar de la manta.

I així ens va.
By ismael, 11 June 2009 @ 3:44 pm

Aclariment al comentari anterior: quan dic que “el sistema és extremadament corrupte” no vull dir que tot el sistema ho sigui, sinó que, quan es corromp, ho fa fins el moll de l’os.

O, dit d’altra manera, quan es llegeix una tesi que té signes manifestos de ser copiada o de baixíssima qualitat, la culpa està repartida entre moltíssima gent que, per activa o per passiva, ho facilita i ho consent, no només del perpetrador més directe.
By francesc, 12 June 2009 @ 10:07 am

Si, jejeje, a tot arreu hi ha persones de tot tipus…

A mesura que es transparentin els processos, es comparteixi, i el prestigi es comenci a relacionar amb enllaços externs, comentaris, referències, etc. etc. s’hauria d’anar desfent aquesta bola de neu.
By Albert Sierra, 12 June 2009 @ 5:35 pm

Hola Francesc,

Jo quan vaig llegir la notícia vaig pensar que era pur sensacionalisme. Jo ara estic en aquest entorn web però la meva formació és d’historiador de l’art i encara investigo de quan en quan… I a veure, si penso en una tesi dolenta en el meu àmbit, n’hi deu haver a carretades. Ara COPIADES, em sembla increïble… Si es veu d’una hora lluny!!! M’imagino una tesi copiada sobre segle XVI o sobre un pintor determinat… I qualsevol professor de la matèria ho veu en 10 pàgines!!!

I en un entorn com l’actual, on TOT se sap, on fas quatre cerques amb una frase extreta d’un text i ho saps immediatament, com pots anar pel món amb una tesi copiada! Quina mena de carrera professional pots emprendre amb aquests antecedents?

I els comentaris que en feu tu mateix Francesc i l’Ismael (per cert felicitats per la presentació al CEJFE!) m’esgarrifen… Potser sóc un ingenu i fa massa que no faig passadissos per la Uni…
By Albert Sierra, 12 June 2009 @ 5:41 pm

I la recerca exposada com a procés, totalment d’acord. En les noves generacions d’investigadors trobo disposició a la col·laboració i l’intercanvi d’informacions, cosa que entre els “seniors” en el meu ram no és especialment fàcil.
By francesc, 13 June 2009 @ 9:53 am

Hola Albert,

Gràcies pel teu comentari.

De fet, jo no tinc cap constància que això es doni en l’entorn que conec, al contrari. Em referia que durant aquests 4 anys de tesi, i a una universitat prou gran com la UB, tothom es coneix i se sap qui ha fet què i com ho ha fet, més o menys. I si hi afegim blogs, etc. encara més.
No voldria crear malsentesos

Però no deixa de sorprendre que segueixi passant en alguns llocs…

Salutacions!
By ismael, 14 June 2009 @ 9:47 am

Jo sí conec un cas recent i la realitat supera la ficció…

(@Albert: gràcies!!!
By Nuria, 23 July 2009 @ 11:01 am

Potser en el món no científic aquest cas es pot donar, no sé, no el conec. Però asseguro que en el món científic en una tesis com la que hem de fer (com a mínim a Suècia), incluent els artícles publicats a revistes científiques, copiar és del tot impossible. A no ser que aconsegueixis corrompre els editors de les revistes… aquest seria un altre tema.. hmm.. encara hi sóc a temps? hehe
By francesc, 23 July 2009 @ 11:06 am

Si Núria, això és més fàcil que es pugui donar en casos on la tesi és un document únic, tot un redactat, i no un conjunt d’articles ja publicats… Moltes tesis dels àmbits científico-tècnics d’aquí també es fan per conjunt d’articles, i llavors si que és molt més difícil.