Apunts del seminari “Inventando la Universidad 2.0″ #1
Algunes idees recollides del seminari “Inventando la Universidad 2.0“
Andrés Pedreño, a la ponència “Què pot ser la Universitat 2.0? Visió i estratègies d’actuació“, proposava un nou model d’universitat:
- Universitat internacionalitzada i global.
- Competitivitat i qualitat.
- Universitat oberta i compromesa en compartir el coneixement.
- Amb un rol de lideratge de la societat del coneixement.
Resistències:
- Poca implementació a les universitats.
- Ús de les xarxes socials com a complement a la Universitat, no se’ls hi dóna un ús acadèmic o de recerca.
- La Universitat com a immigrant digital.
Actualment, es dóna un problema derivat del factor temps i la velocitat dels canvis. No hi ha temps per estar pensant si fem, si no fem,… el nou model és necessari ja.
Tampoc es tracta d’un problema de costos, la Web 2.0 es un conjunt d’experiències de baix cost; es tracta de la por a volar.
Les claus de l’èxit: flexibilitat, atreviment i reinventar-se.
10 passos per a introduir la Web 2.0 a la Universitat (els 5 primers són bàsic, i els 5 següents avançats):
- Mentalitzar al professorat de que el coneixement és obert.
- Orientar els campus virtuals a les tasques administratives i de gestió; tal i com estan concebuts aquests campus, és com posar tanques al camp.
- Oferir eines de fàcil compressió. Els blogs i els wikis són eines de transició de la web 1.0 a la 2.0, cal anar més enllà.
- Fomentar i incentivar la creació de xarxes obertes.
- Passar d’un model basat en l’avaluació del rendiment individual per un nou model de treball col·laboratiu.
- Apostar per l’aprenentatge actiu, canviar els mètodes passius per mètodes actius. Involucrar i implicar al professor en aquest procés.
- Donar el màxim de protagonisme i capacitat d’iniciativa a l’alumne; la millor manera de fer-los madurar i facilitar la seva incorporació a la societat.
- Desenvolupar xarxes d’aprenentatges especialitzades obertes, fomentar el treball col·laboratiu.
- Integrar el concepte de xarxa social a la universitat; xarxa social de forma especialitzada. Aprofundir en la cultura de compartir.
- Deixar que ens ensenyin els nadius digitals com volen aprendre. Indicador que hem assolit implicació del professorat en una Universitat 2.0.
De manera institucional, cal pensar des de dins, i que es visualitzin aquestes pràctiques cap a la resta de la comunitat universitària.
Wiki de Andrés Pedreño: http://iei.ua.es/dokuwiki/doku.php
Blog asignatura Andrés Pedreño: http://curso-economia-globalizacion.blogspot.com/
Etiquetes: universidad 2.0, universitat 2.0, web 2.0
4 Comments
Other Links to this Post
RSS feed for comments on this post. TrackBack URI
By ismael peña-lópez, 16 August 2009 @ 12:15 pm
Comparteixo el fons del decàleg 2.0 de l’Andrés Pedreño — especialment el punt nº 2 — però no puc deixar de pensar que són propostes molt conceptuals, filosòfiques i maximalistes.
Mentre el professor s’avaluï per la recerca i la Universitat rebi els fons per determinats indicadors quantitatius de docència (contractes programa i demés), tenim un problema. I un problema gros.
I mentre la universitat continuï tenint el monopoli de l’acreditació/titulació, els incentius al canvi (com en qualsevol monopoli) són nuls, o negatius.
Crec que cal una anàlisi a fons de quin és el paper de la Universitat — crear coneixement i difondre’l (els famosos recerca, docència i difusió) — i lligar aquest paper amb les eines de mesura de l’AQU, ANECA, Miniteris i Conselleries, i de la societat en general.
By francesc, 19 August 2009 @ 4:04 pm
Molt d’acord amb el què dius. També va sortir a la llum el tema de les publicacions, continguts que per accedir-hi calia pagar, i en canvi havien estat finançats (els estudis i les recerques dels articles) amb diners públics…
Per tant hi ha bastaaaanta feina a fer.I ara que tornarem de vacances, ens hi posem, no?
By Miquel Duran, 20 August 2009 @ 10:34 am
L’Ismael té raó: cal tenir en compte la missió general d’una universitat. No tinc pas tan clar que tots els processos que hi ha a auna unviersitat siguin susceptible de dospuntzeritzar-se. Una cosa és opinar sobre política o sobre el web 2.0, i una altra és crear coneixement sobre la física de materials polimèrics nanoestructurats.
Estic intentant fer un recull de coses web20itzatbles a una universitat, començant per la meva.
Miquel
By ismael peña-lópez, 20 August 2009 @ 4:11 pm
Miquel, esperem delerosos la teva llista
De totes maneres, jo crec que tot és susceptible de dospunteritzar-se. En el fons, és l’ànima de la ciència, no? Compartir, obrir el coneixement, constuir plegats…
Tendim a pensar que web 2.0 és que qualsevol illetrat pugui opinar de la feina d’altri (el discurs de l’infame Andrew Keen). Però la recerca 2.0 bé pot ser compartir entre persones de la mateixa disciplina i amb uns mínims requisits o coneixements de base de manera que l’intercanvi sigui fructífer.