Además, el Co-Director de este centro, Peter Goodyear ha recibido el premio Laureate Fellowship, el prestigioso premio de investigación que por primera vez ha sido otorgado a la área de educación. Pero por si fuera poco, ha sido nombrado una de las personas mas influyentes del 2010 de Sydney. Y que lo sea un profesor universitario, es una gran noticia.

Aquí algunos de los últimos vídeo del podcast:

Entre las preguntas del publicó, se habló del coste que tiene actualmente la conexión a internet a través del móvil, y si a alguien se le había ocurrido que había que implicar a las operadoras en este proceso. Del mismo modo que había que preguntar e implicar al profesorado. Por mucho que a nivel intelectual y tecnológico se desarrollen estas aplicaciones,  si no contamos con el profesorado ni con una tarificación accesible (a falta de wifi pública y abierta), tiene difícil implementación.

Y el otro foco de discusión era entorno al tamaño de las pantallas… Se habla de que el futuro será móvil… pero ¿solamente? Se preguntó como sustituir los ordenadores por móviles y qué tecnologías eran las más adecuadas, etc. pero a la práctica es muy difícil reproducir todo lo que permite hacer, hoy por hoy, un ordenador en un móvil. Sobretodo la parte de redacción/escritura. Si queremos que los alumnos generen sus propios contenidos, el teclado de un móvil no es el mejor canal de entrada y creación de contenidos. Evidentemente, hay otros formatos, no solo el textual, que pueden coger un papel más relevante.

Una asistente enfatizó en la parte del audio, aprovechar el potencial de los móviles centrándose en el audio. Y que podrían ser una gran herramienta cundo se desarrollen mejor los programas de dictado (software que transcribe la voz en texto). De momento, el podcasting puede ser una de las aplicaciones más idóneas para utilizar con móviles.

Y sí, el futuro será móvil… y más cosas! Sí, los móviles tendrán un papel importante (comunicación, inmediatez, pottabilidad…), pero de momento, para generar contenidos (sobretodo escritos) un ordenador es mucho más efectivo/práctico. Y lo digo acompañado del incremento de dioptrías a medida que reduzco el tamaño de la pantalla de mi portátil, de 15 a 13, a 11…

Y con un poco de humor, en Microsiervos WTF recogen esta imágen de la actualidad móvil (vía).

Más sobre Mobile Learning:

• http://www.m-learning.org/
• Apple m-Learning – iTunes U
• IADIS International Conference (March 2010)

L’article recull una experiència d’ús dels podcast (a través de la plataforma iTunes University) el resultat de la qual indica que els alumnes que van rebre la classe via podcast obtenien puntuacions significativament més altes que aquells que van rebre la classe de forma presencial.

Podria semblar una conclusió controvertida; aprendre més sense el professor?? però anant més enllà, destacaria la utilitat del podcast, no com a substitut, sinó com a complement. I com indica Dans, por donar indicis de com reorganitzar la classe presencial, potser donant-li una altre enfocament metodològic, aprofitant la interacció, etc. i utilitzant el podcast per enregistrar els continguts…

En aquest altre blog, Learn out Loud, recullen una selecció del què consideren el millor de iTunes University.

Tony Bates també recollia l’abstract d’aquest article, que requereix subscripció per tenir-lo sencer.

Abstract

iTunes University, a website with downloadable educational podcasts, can provide students the opportunity to obtain professors’ lectures when students are unable to attend class. To determine the effectiveness of audio lectures in higher education, undergraduate general psychology students participated in one of two conditions. In the lecture condition, participants listened to a 25-min lecture given in person by a professor using PowerPoint slides. Copies of the slides were given to aid note-taking. In the podcast condition, participants received a podcast of the same lecture along with the PowerPoint handouts. Participants in both conditions were instructed to keep a running log of study time and activities used in preparing for an exam. One week from the initial session students returned to take an exam on lecture content. Results indicated that students in the podcast condition who took notes while listening to the podcast scored significantly higher than the lecture condition. The impact of mobile learning on classroom performance is discussed.

McKinney, D., Dyck, J. and Luber, E. (2009) ‘iTunes University and the classroom: Can podcasts replace Professors?’ Computers and Education, Vol. 52, No. 3, pp. 617-623

Les exigències d’un món laboral cada vegada més competitiu obliguen a una formació cada cop més llarga i més especialitzada. A Portugal, on la titulació acadèmica es posa abans del nom de les persones –el senyor doctor o el senyor enginyer tal–, tenir un doctorat és un dels millors passaports cap a una bona feina. Per això, els últims 10 anys, els doctorats s’han massificat. No obstant, als ambients acadèmics no tot és transparent, i als baixos fons d’aquest elitista món ha sorgit un lucratiu negoci: el del plagi, la falsificació i la venda de les tesis doctorals. El preu d’una ronda els 50.000 euros. I el fenomen no solament afecta les tesis; també es venen treballs de facultat i projectes de final de carrera (seguir llegint la notícia).

M’ha cridat l’atenció sobretot pel què està significant per mi elaborar una tesi, que ja només queda defensar. No jutjaré si està bé o no copiar, pagar a algú altre perquè et faci la feina (també ho fan molts autors de llibres famosos), etc. Però que l’any 2009 això sigui notícia, per a mi té una rellevància determinada.

Que una tesi doctoral pugui ser aprovada sense que la persona en qüestió ni tant sols se l’hagi llegit (llegint un resum i preparant la defensa seria suficient), implica que es considera vàlid un sistema de recerca  pràcticament obsolet o tendint a desaparèixer, i és això el què em sorprèn.

En primer lloc, el tutor i/o director de tesi, o bé no feien la seva feina, o bé formaven part del frau.

Pel què conec, a una universitat gran com la Universitat de Barcelona, són diverses les persones que tenen constància de les tesis que s’estan duent a terme a cada Departament, saben a què es dedica aquell estudiant de doctorat, què i com investiga, etc. Per tant també em sorprèn que es pugui aprovar una tesi comprada i ningú “ho noti” (s’amplien les persones implicades en el frau¿?).

Però em referia a que això està passant l’any 2009 i amb un procés de recerca a extingir, perquè actualment tenim una gran diversitat d’eines que faciliten la recerca, des del punt de vista de l’investigador, i sobretot la difusió, i ja fa anys que es comença a promoure un model diferent. Com recull Ismael Peña en moltes de les seves publicacions.

• The personal research portal: web 2.0 driven individual commitment with open access
• Web 2.0 and the role of the University
• Web 2.0 i difusió de la recerca

Es tracta d’anar compartint coneixement a mesura que es va elaborant, retroalimentant amb aportacions externes, etc. i que fan visible tot el procés. Amb aquest sistema, no té cap sentit “comprar” una tesi, perquè es basa en un producte final i no en un procés. Tot i que de ben segur començaran a aparèixer serveis que generin identitats digitals i creïn falsos perfils públics a internet simulant aquest procés.

Des del meu punt de vista, això qüestiona la validesa i fiabilitat del sistema tradicional, i evidència la necessitat d’un canvi de model, que de ben segur que les tecnologies hi tindran un paper destacat (i no només per comprovar si el document és copiat o no).

Què en penseu?

La notícia en pdf

]]> http://www.blocdeblocs.net/2009/06/11/la-copia-de-tesis-doctorals-i-la-nova-concepcio-de-la-recerca/feed/ 9 http://www.blocdeblocs.net/2009/03/06/blocdeblocs-a-twitter/ http://www.blocdeblocs.net/2009/03/06/blocdeblocs-a-twitter/#comments Fri, 06 Mar 2009 14:56:51 +0000 francesc http://www.blocdeblocs.net/?p=421

Buscant una manera àgil d’enllaçar continguts i donar més visibilitat als enllaços que vaig recopilant a Delicious, sota l’etiqueta “bdb“,  he creat l’usuari blocdeblocs a twitters per publicar-hi aquells enllaços que trobo interessants.

De la mateixa manera, els tres darrers enllaços de delicious apareixeran a la capçalera del blog amb aquesta intenció.

Hi ha algunes aplicacions que combinen twitter i delicious (http://twitchboard.net o http://tagth.is)… alguna valoració al respecte?

]]> http://www.blocdeblocs.net/2009/03/06/blocdeblocs-a-twitter/feed/ 0