Crear un planeta de blogs con wordpress

Hay muchas situaciones en las que nos puede interesar crear un planeta de blogs, y si pensamos en una aula, con un blog para cada alumno, puede ser interesante crear un planeta de blogs; un metablog que recoge los artículos de todos los blogs agregados.

En informática, se emplea el término planeta para referirse a un sitio web cuyo contenido está exclusivamente compuesto por los mensajes de un conjunto de bitácoras o blogs que normalmente comparten una temática común. Los blogs agregados en un planeta pueden pertenecer a una comunidad de usuarios que comparten algún interés, pertenecer a un mismo ámbito regional, etc.
Un planeta es un caso particular de agregador. (Wikipedia)

Hasta hace poco, lo más efectivo, que no fácil, era utilizar una plataforma como Drupal, como el renovado Planeta Educativo de Aulablog.

Pero recientemente he descubierto el plugin Feedwordpress que permite precisamente convertir un blog normal, en un planeta. El único inconveniente es que sólo es posible para blogs instalados en un servidor (wordpress.org).

Una vez instalado el plugin, podemos elegir el tipo de agregación que deseamos. Por un lado, si queremos que se cree un post y un espacio propio para cada nuevo artículo que se vaya recogiendo o si por el contrario, queremos que solamente enlace a los blogs externos. Para mí, esto es el punto clave. Si queremos dar relevancia a los otros blogs, y mantener la discusión centrada en cada artículo original, es aconsejable que el agregador no genere nuevos posts sino que simplemente enlace con el artículo original. Así, tenemos en un sitio todos los artículos y vamos viendo las actualizaciones, pero si queremos seguir leyendo o comentar, iremos al blog original (respetando también así la fuente original).

Hay bastantes agregadores que literalmente copian todo el contenido y lo reproducen como un nuevo post en el agregador, creando un enlace permanente propio, etc. Creando un nuevo espacio de discusión, etc. desvinculándolo del artículo original (aunque se cite a la fuente)…

Pero por ejemplo, esta situación podría tener sentido si queremos centralizar toda la discusión de blogs de los alumnos en un solo espacio.

Con este plugin podemos crear categorías y etiquetas específicas, organizando así los feeds entrantes según nuestros intereses.

Te animas a probarlo?

http://wordpress.org/extend/plugins/feedwordpress/

p.d: Evidentemente, hay muchas más opciones

Sobre Mobile learning

En la primera TechTalk, celebrada ayer lunes 19 de Octubre, como preámbulo del seminario OpenEdTech, Jessica Colaço habló de mobile learning. Ismael Peña recoge aquí la crónica.

Entre las preguntas del publicó, se habló del coste que tiene actualmente la conexión a internet a través del móvil, y si a alguien se le había ocurrido que había que implicar a las operadoras en este proceso. Del mismo modo que había que preguntar e implicar al profesorado. Por mucho que a nivel intelectual y tecnológico se desarrollen estas aplicaciones,  si no contamos con el profesorado ni con una tarificación accesible (a falta de wifi pública y abierta), tiene difícil implementación.

Y el otro foco de discusión era entorno al tamaño de las pantallas… Se habla de que el futuro será móvil… pero ¿solamente? Se preguntó como sustituir los ordenadores por móviles y qué tecnologías eran las más adecuadas, etc. pero a la práctica es muy difícil reproducir todo lo que permite hacer, hoy por hoy, un ordenador en un móvil. Sobretodo la parte de redacción/escritura. Si queremos que los alumnos generen sus propios contenidos, el teclado de un móvil no es el mejor canal de entrada y creación de contenidos. Evidentemente, hay otros formatos, no solo el textual, que pueden coger un papel más relevante.

Una asistente enfatizó en la parte del audio, aprovechar el potencial de los móviles centrándose en el audio. Y que podrían ser una gran herramienta cundo se desarrollen mejor los programas de dictado (software que transcribe la voz en texto). De momento, el podcasting puede ser una de las aplicaciones más idóneas para utilizar con móviles.

Y sí, el futuro será móvil… y más cosas! Sí, los móviles tendrán un papel importante (comunicación, inmediatez, pottabilidad…), pero de momento, para generar contenidos (sobretodo escritos) un ordenador es mucho más efectivo/práctico. Y lo digo acompañado del incremento de dioptrías a medida que reduzco el tamaño de la pantalla de mi portátil, de 15 a 13, a 11…

Y con un poco de humor, en Microsiervos WTF recogen esta imágen de la actualidad móvil (vía).

Más sobre Mobile Learning:

• http://www.m-learning.org/
• Apple m-Learning – iTunes U
• IADIS International Conference (March 2010)

Nominats al Premis Blocs Catalunya

Per votació popular, blocdeblocs.net ha estat seleccionat com a un dels 10 blogs finalistes dels Premis Blocs Catalunya d’aquest any. Sempre he pensat que aquest tipus de premis eren un espai ideal per conèixer nous blogs, es pot revisar els més de 600 candidats de totes les categories, on n’hi ha de realment molt interessants.

A la categoria d’educació, aquests han estat els finalistes i des d’aquí una gran felicitació a tots ells i ànims per seguir endavant!

http://blocs.xtec.cat/ceipsalvatpapasseit
http://blocs.xtec.cat/eliesmates
http://blocs.xtec.cat/experiments
http://elkidcientific.wordpress.com
http://blocs.xtec.cat/eulaliacs
http://elbaguldeleslletres.blogspot.com
http://blocs.xtec.cat/lamercetortosa
http://blocs.xtec.cat/femmusica
http://blocs.xtec.cat/emocionat
http://www.blocdeblocs.net

El Campus d’aprenentatge d’usos educatius dels blogs

Amador Loureiro publicava a Twitter l’enllaç al Campus d’Edublogs, un portal que pretén recollir tota la informació i documentació referent a l’ús dels blogs en educació.

Welcome to The Campus- A blog that helps others blogs in an educational organisational context!

The Campus has been set up by Edublogs — “the largest education community on the Internet” where you can sign up for a free WordPress-powered blog — and is dedicated to promoting the blogging medium and helping educational organisations take an organisational approach to blogging. It’s purpose is to help blogging in schools, colleges, districts and universities take a giant leap forward!

Es tracta d’un espai que recull tot tipus d’informació de l’ús educatiu dels blogs, a la universitat, escoles i instituts.

Molt recomanable el segon post a aquest blog “Els punts clau a tenir en compte a l’hora de triar una plataforma de blogs“.

Sense dubte, un blog que caldrà anar seguint.

La còpia de tesis doctorals i la nova concepció de la recerca

Fa uns dies apareixia aquesta notícia al diari: La venda de tesis doctorals, amb preus al voltant dels 50.000 euros, es converteix en un lucratiu negoci a Portugal.

Les exigències d’un món laboral cada vegada més competitiu obliguen a una formació cada cop més llarga i més especialitzada. A Portugal, on la titulació acadèmica es posa abans del nom de les persones –el senyor doctor o el senyor enginyer tal–, tenir un doctorat és un dels millors passaports cap a una bona feina. Per això, els últims 10 anys, els doctorats s’han massificat. No obstant, als ambients acadèmics no tot és transparent, i als baixos fons d’aquest elitista món ha sorgit un lucratiu negoci: el del plagi, la falsificació i la venda de les tesis doctorals. El preu d’una ronda els 50.000 euros. I el fenomen no solament afecta les tesis; també es venen treballs de facultat i projectes de final de carrera (seguir llegint la notícia).

M’ha cridat l’atenció sobretot pel què està significant per mi elaborar una tesi, que ja només queda defensar. No jutjaré si està bé o no copiar, pagar a algú altre perquè et faci la feina (també ho fan molts autors de llibres famosos), etc. Però que l’any 2009 això sigui notícia, per a mi té una rellevància determinada.

Que una tesi doctoral pugui ser aprovada sense que la persona en qüestió ni tant sols se l’hagi llegit (llegint un resum i preparant la defensa seria suficient), implica que es considera vàlid un sistema de recerca  pràcticament obsolet o tendint a desaparèixer, i és això el què em sorprèn.

En primer lloc, el tutor i/o director de tesi, o bé no feien la seva feina, o bé formaven part del frau.

Pel què conec, a una universitat gran com la Universitat de Barcelona, són diverses les persones que tenen constància de les tesis que s’estan duent a terme a cada Departament, saben a què es dedica aquell estudiant de doctorat, què i com investiga, etc. Per tant també em sorprèn que es pugui aprovar una tesi comprada i ningú “ho noti” (s’amplien les persones implicades en el frau¿?).

Però em referia a que això està passant l’any 2009 i amb un procés de recerca a extingir, perquè actualment tenim una gran diversitat d’eines que faciliten la recerca, des del punt de vista de l’investigador, i sobretot la difusió, i ja fa anys que es comença a promoure un model diferent. Com recull Ismael Peña en moltes de les seves publicacions.

• The personal research portal: web 2.0 driven individual commitment with open access
• Web 2.0 and the role of the University
• Web 2.0 i difusió de la recerca

Es tracta d’anar compartint coneixement a mesura que es va elaborant, retroalimentant amb aportacions externes, etc. i que fan visible tot el procés. Amb aquest sistema, no té cap sentit “comprar” una tesi, perquè es basa en un producte final i no en un procés. Tot i que de ben segur començaran a aparèixer serveis que generin identitats digitals i creïn falsos perfils públics a internet simulant aquest procés.

Des del meu punt de vista, això qüestiona la validesa i fiabilitat del sistema tradicional, i evidència la necessitat d’un canvi de model, que de ben segur que les tecnologies hi tindran un paper destacat (i no només per comprovar si el document és copiat o no).

Què en penseu?

La notícia en pdf

Ús dels blogs a les universitats catalanes

Com a introducció a aquest apunt, voldria destacar el fet que quan vaig començar el doctorat Multimèdia Educativa a la Universitat de Barcelona, per a fer qualsevol prova o test de nova plataforma, crear una web, etc. era realment complicat (i només fa 4 anys) aconseguir un espai web en un servidor, i si l’eina requeria una base de dades, més valia buscar-se la vida fora dels servidors de la universitat… era pràcticament impossible. Els serveis informàtics ho havien de controlar i supervisar sempre. Ho entenc per raons de seguretat, però les limitacions a la docència i a la recerca eren majúscules.

Doncs bé, a dia d’avui, he fet un petit i ràpid repàs a l’ús de blogs de forma institucionalitzada per part de les universitats catalanes. No es tracta de cap estudi rigorós i les dades que m’hagi pogut deixar espero que entre tots les puguem anar complementant. He fet servir Google i les pàgines d’inici de cada universitat per localitzar si hi ha o no plataforma de blogs. Podria ser que n’hi hagués però no l’hagués trobat.

També és possible que amb l’excusa de que amb Moodle (la plataforma triada per la majoria de campus virtuals) ja s’hi poden fer blogs, no s’han creat altres eines. Però considero que té moltes diferències i utilitats diverses un blog dins d’un campus virtual tancat (en la majoria de casos només accessible als alumnes i professors assignats a aquell curs) amb blogs oberts i accessibles, que interactuen amb la resta de blogosfera; amb el món real.

A un mes vista per a dipositar la tesi, l’escenari… m’ha deprimit

• Universitat de Barcelona:   No té plataforma de blogs. Les biblioteques són els únics espais que han apostat de forma unitària per crear blogs, tots ells allotjats a wordpress.com: http://www.bib.ub.edu/serveis/blocs/.

• Universitat Pompeu Fabra:   No té plataforma de blogs. Però si un arxiu ordenat per ordre alfabètic de les Webs de la universitat.

• Universitat Oberta de Catalunya: Aquesta universitat, que es caracteritza per oferir uns ensenyaments totalment a distància, està en procés de canvi de la plataforma del seu campus virtual. Proposen un campus modulable que cada estudiant podrà personalitzar i ja està dissenyat per integrar les eines Web 2.0, la sindicació de continguts, etc.

A més a més tenen una plataforma de blogs,  en fase de proves¿?, basada en Wordpress MU allotjada al seus propis servidors:   sembla que encara hi estan treballant (la pàgina about conté un text en llatí de mostra o en una altra pàgina 1739 comentaris d’spam). La url http://blogs.uoc.edu existeix però dóna error, i si que allotja blogs, com aquest http://docublog.blogs.uoc.edu/.

Però també destaca l’ús de la plataforma de microblogging Twitter per part d’aquesta universitat, per a publicar notícies, etc. i canal a YouTube.

• Universitat Politècnica de Catalunya: Tampoc té plataforma de blogs, només un arxiu de les webs.

• Universitat Autònoma de Barcelona:  Va ser la primera universitat catalana a apostar decididament per una plataforma de blogs http://blogs.uab.cat/ i una de wikis https://wikis.uab.cat/, i ja li vam dedicar una entrada al juny passat.  Utilitza Wordpress MutliUsuari pels blogs i MediaWiki per les wikis. Amb quasi un any de vida, ja recull més de 300 blogs.

• Universitat de Girona: No té plataforma de blogs i recull els de la seva gent en una web,  destaca la llarga trajectòria blocaire de Miquel Duran.

• Universitat de Lleida: Té plataforma de blogs http://blocs.udl.cat/, basada en LifeType. No arriba als 20 blogs, i hi ha una portada inactiva i poc actualitzada.

• Universitat Rovira i Virgili: No té plataforma per a blogs.

• Universitat Ramon Llull: Té plataforma pròpia, Blogging La Salle , també basada en Wordpress.

A més a més des de la portada s’enllaça al blog dels estudiants i al blog d’esports .

• Universitat de Vic: Té plataforma pròpia, basada en Wordpress MU, però que no està maquetada ni actualitzada… sembla en fase de proves: http://blocs.uvic.cat/.  Al final, hi ha els enllaços als darrers blogs actualitzats, com L’apunt o el blog d’estudiants Uvicat. No hi ha cap enllaç des de la portada…

• Universitat Internacional de Catalunya: No té plataforma de blogs. Destaca alguna iniciativa concreta, com la del blog de la Facultat de Ciències de la Comunicació.

• Universitat Abat Oliba CEU: No té plataforma  de blogs.

A banda, voldria recollir només algunes altres experiències:

• La Universitat d’Alacant ja fa temps que té plataforma de blogs http://blogs.ua.es/ també utilitzant Wordpress MU i darrerament han organitzat un certamen de premis de blogs.

• Blogs a la Universitat de València: http://blogs.uv.es/

El tema de la plataforma i d’on s’allotjen els blogs és un tema delicat, que té moltes repercussions i que cal analitzar profundament. Però per exemple, a nivell de domini, queda poc seriós i/o oficial, utilitzar dominis externs com xxxxxxx.wordpress.com. I veiem que la majoria han optat per combinar les potencialitats i flexibilitat del software lliure (Wordpress) instal·lant la plataforma en el seu propi servidor.

Mes de Març de 2009, els blogs han estat en boca de tothom en els últims anys, hi ha qui creu que fins i tot poden posar en perill mitjans de comunicació tradicionals, i que fins hi tot el Parlament de Catalunya ha fet el salt a les eines Web 2.0: Parlament 2.0… se’m fa molt difícil d’entendre com algunes Universitats (espais que haurien de ser punters en molts aspectes, atrevits a provar i innovar), encara no hagin fet un pas endavant en aquest sentit, i entre altres, integrin xarxes de blogs o tinguin una presència a través de les eines Web 2.0 més rellevant.s Ja vaig comentar l’ús de Youtube o de Facebook en altres entrades.

I per acabar només una dada, la plataforma de blocs de la XTEC (per a primària i secundària) ja recull més de 14.000 blogs. A què esperem?

Blocdeblocs a Twitter

Buscant una manera àgil d’enllaçar continguts i donar més visibilitat als enllaços que vaig recopilant a Delicious, sota l’etiqueta “bdb“,  he creat l’usuari blocdeblocs a twitters per publicar-hi aquells enllaços que trobo interessants.

De la mateixa manera, els tres darrers enllaços de delicious apareixeran a la capçalera del blog amb aquesta intenció.

Hi ha algunes aplicacions que combinen twitter i delicious (http://twitchboard.net o http://tagth.is)… alguna valoració al respecte?