En el post “Mi escuela es el mundo” recogí algunas impresiones y reflexiones del aprendizaje en un largo viaje y todo lo que me ha aportado. Pero principalmente, he tenido mucho tiempo para pensar, para imaginar nuevos proyectos que me gustaría desarrollar, y al intentar poner un poco de orden a las miles de notas tomadas en aeropuertos, buses destartalados, playas desérticas o en montañas inmensas, se me ocurre moverme y crear un nuevo espacio que pueda recoger y dar forma a todo este potencial creativo, ideas e inquietudes que mi cerebro (por estar sometido a mil y un estímulos durante este período) ha ido desarrollando. Me ayudará a definir mi futuro profesional, en qué me gustaría trabajar y cómo… Juntando educación (mi formación), con las TIC (mi pasión y hobby) y la cooperación y desarrollo (mi inquietud), creo AKORANGA.org, que en la lengua Maorí significa aprendizaje, como el eje donde me gustaría hacer pivotar todas estas ideas y proyectos.

Blocdeblocs.net ha sido mi espacio de experimentación, crecimiento y conocimiento, con el uso de los blogs y en general de las tecnologías aplicadas a la educación. Pero sobretodo ha sido un lugar de encuentro y la puerta a una comunidad increíble de personas con intereses compartidos, que me ha enriquecido infinitamente, de una forma que para nada podía imagina, cuando hace casi 5 años empezaba a definir lo que sería mi doctorado.

Ha sido mi soporte a todo el proceso de investigación de la tesis doctoral, compartiendo mis ideas, las referencias bibliográficas y compartiendo la metodología, etc. así que me gustaría que este espacio quedara abierto como repositorio de esta documentación y de todas las reflexiones que han ido acompañando este largo proceso.

Te invito a seguir en contacto, y que si te interesa me sigas desde la nueva ubicación aKoranga.org y a que modifiques el canal de RSS con el nuevo de akoranga. También quiero experimentar el canal de facebook y puedes hacerte fan de la Página de akoranga en Facebook puede ser una buena manera de compartir y ampliar el canal de comunicación.

Muchas gracias por acompañarme todo este tiempo, y seguimos!

Después de compartir en EducaconTIC diferentes posts hablando de proyectos educativos alrededor del mundo, así como algunas referencias sobre el sistema educativo de Laos o Tailandia, en esta ocasión vuelvo a los orígenes, al porque de mi viaje; al porque de un viaje de vuelta al mundo.

Una de las primeras cosas que tenía claras, antes que la ruta o el tiempo que iba a estar viajando, era que un viaje de un año (o más) alrededor del mundo, suponía una de las experiencias de aprendizaje más importantes que tendría hasta ese momento (después de la primaria, el instituto, dos carreras, el doctorado, y un postgrado). Y así está siendo. Me matriculaba en uno de los mejores másteres que podía elegir, y que oficialmente no existía, el viaje alrededor del mundo.

Y es que viajar, además de la parte romántica, aventurera o vacacional que cada uno le quiera dar, es una experiencia de aprendizaje única; el aprender haciendo, el aprendizaje vivencial, el ensayo-error, el aprendizaje constructivo y colaborativo, el aprendizaje invisible, expandido, punk, y todos los diferentes formatos que uno pueda imaginar, convergen en las mil y una situaciones que día a día, un viaje así te presenta. Y casi siempre, por sorpresa. Continua leyendo…

Una de les propostes, és que així s’evita “l’obsessió dels nois i nois a triar què es posen cada matí abans de sortir a l’escola” com es diu a la notícia del 3cat24.cat

En paraules de la consellera, obrir un debat per pensar “si és més recomanable o no una forma més pràctica de vestir, més igualitària, perquè de vegades les diferències són molt evidents“.

>>Irene Rigau considera que una bata o un uniforme pal·liarien les diferències que per ella es posen de manifest amb la vestimenta que els alumnes porten a l’aula, vestimenta que pot fomentar “certa competència i vinculació immediata amb les modes”<<, segona la mateixa notícia.

Però tindria beneficis, segons els partidaris de la mesura; entre els efectes socials desitjats destaquen la promoció de la disciplina, la reducció de la desigualtat i la discriminació entre companys, o la identificació de l’estudiant amb el rol d’alumne i el centre que l’acull.
.

I els meus dubtes venen precisament pel títol de vestimenta igualitària… Crec que per què sigui realment igualitària, en primer lloc ha de ser accessible a les persones amb menys recursos econòmics i si es fes, plantejar els estàndards des d’aquest punt de vista. He llegit tristos comentaris d’aquesta noticia, de la gent criticant “la pena que fan alguns nens i nenes com van vestits” (comentari 29 de la notícia). Serà que si tenen uniforme, totes les famílies el podran rentar tant sovint com per anar pulcres? es permetrà a les famílies amb més diners, tenir més uniformes i canviar-lo cada dia per anar més nets a l’escola?

En el cas del calçat, una peça prou cara, tothom portarà les mateixes sabatilles per fer esport? seran les més barates i accessibles a tothom? Aquesta obligació a comprar un determinat tipus de roba o de calçat, a un preu que tu no pots triar, és igualitari? ofereix les mateixes possibilitats a tothom? no pots reutilitzar els sabates o roba dels teus germans o cosins perquè no són de l’uniforme?

La Consellera diu que “quan fas esport vas d’una manera, i quan vas a una festa, d’una altra”, i que “hi ha qüestions que no són només estètiques“. Evidentment que no és una qüestió només estètica, tot i que vulgui evitar “l’obsessió dels joves per la moda“, i no crec que sigui la manera més encertada de treballar les desigualtats a l’escola. Malauradament el tema de les desigualtats socials i econòmiques és molt més profund i requereix un debat molt més ampli i profund que un simple uniforme. Què passarà amb els nens i nenes que tinguin un mòbil molt més car, o un rellotge, una motxilla o una bicicleta molt millor que la resta? I l’anorac o abric, també formaria part de l’uniforme? Potser també caldria revisar els cotxes amb els que els pares van a buscar els nens a l’escola… o haurien d’anar tots amb transport públic?

Però crec que aquest debat (centrat en l’uniforme) és molt superficial i de molt poc ajudarà a resoldre desigualtats socials, econòmiques i culturals.

Però en èpoques de retallades, potser els debats també han de perdre profunditat…

Però si volem aprofundir en el debat, abans de llençar paraules al vol, podríem començar llegint què hi diuen els estudis previs, per exemple:

• Uniform Effects?: Schools Cite Benefits of Student Uniforms, but Researchers See Little Evidence of Effectiveness.

• Are School Uniforms a Good Fit?

• Results From the ECLS-K and the NELS

• Public School Uniforms Effect on Perceptions of Gang Presence, School Climate, and Student Self-Perceptions

¿Que pasa cuando una madre desconecta a sus hijos adolescentes durante 6 meses? En EducaconTIC pensamos que la incorporación en ámbitos educativos y personales, de la tecnología en general e Internet en particular resulta beneficioso , en la mayoría de los casos. A pesar de ello, no está nada mal intentar provocar reflexión e incluso debate, en torno a estas cuestiones. Hoy os traemos un experimento de “desconexión” total que cuando menos es sorprendente [...]

Seguir leyendo el artículo en Educacontic