Adolfo Estalella empezó a bloggear en el 2002 en Barrapunto, y unos años más tarde se decide a hacer una tesis doctoral sobre el fenómeno blog y los bloggers; sobre la práctica intensiva de bloggear con un enfoque antropológico.

En este caso el blog le permite hacerse presente en el campo y relacionarse con aquellos a quién va a investigar. A la vez, es una forma de establecer relaciones simétricas y transparentes. Y también, utilizar un blog era una forma de aprender a utilizar el blog y lo que implica.

En el mundo académico, destaca que los blogs facilitan la difusión de la investigación, habilitando contextos de interacción social entre diversos agentes; y ofrecen enormes posibilidades a nivel docente, detallando algunas consideraciones importantes:

• Blogs abiertos o cerrados
• La dedicación
• Desarrollar la práctica de lectura habitual en los alumnos
• Los comentarios

“Yo no creo que sea para todo el mundo ni que sean útiles en todas las clases, en todas las edades, … creo que el éxito de incorporar un blog en la clase es muy contextual, depende de las habilidades del profesor, …”

Finalmente reclama una herramienta propia, para educadores, investigadores sociales, antropólogos, etc. para no depender de herramientas privadas. Buscar las tecnologías que satisfagan las necesidades de éstos.

Whyblogging #4

Nuevo capítulo de la serie Whyblogging (12:57 min.).

Tíscar Lara, escribe en tiscar.com desde 2004 y tiene una larga experiencia de investigación y aplicación del uso de esta herramienta en entornos educativos. Imprescindible su artículos “BLOGS PARA EDUCAR. Uso de los blogs en una pedagogía constructivista“

Nos cuenta que el blog le ha servido para investigar (con una fase de trabajo etnográfico), y para construir su identidad profesional como periodista. Además le ha permitido explorar las posibilidades educativas de esta herramienta y compartía esa experimentación en cursos de formación de formadores.

“Bloggear a mi me sirve, conceptualmente, como una forma de pensar y de practicar un estilo, una voz pública… de experimentar en la red, poder compartir pensamientos, reflexiones,… tener un trabajo siempre en progreso (work in progress), ir construyendo las ideas de forma pública”

Ideas clave del uso de los blogs en educación:

Tener un espacio, maleable, interactivo, fácil de editar, accesible… y que permite el debate con los comentarios, la interacción con otras páginas (enlaces), etc.

La importancia del blog como práctica cultural dentro de un concepto de educación abierta. Ver como estamos aprendiendo a compartir, a posicionarnos en un rol de productores, de comunicadores públicos, utilizando información y producciones de otros, aprendiendo a discutir, a respetar y a devolver ese conocimiento que estamos adquiriendo y aprendiendo a producir con los demás.

Considerar las fronteras que pueden ser problemáticas: privacidad, intimidad, propiedad intelectual, gestión de contenidos, actitud ética/política, verificación de la información en internet,

Algún consejo para empezar?

Leer! ver que y como están haciendo otros, en el campo de la educación.

Perder/Ganar (invertir) tiempo en ver otros blogs, como ya han empezado un camino de inspiración y reflexión sobre para que queremos el blog, como nos vamos a relacionar con la gente que nos lea, definir el objetivo de lo que queremos hacer,…

Empezar a publicar, siempre introduciendo la reflexión en todos los pasos que se vayan dando. Pensar que estamos haciendo, como lo estamos haciendo, …

Cuidar el estilo, …

Y poco a poco ir aprendiendo a provechar las posibilidades de la herramienta.

Después de la presentación/resumen que utilicé para la defensa de la tesis, a partir de ahora iré publicando distintas entrevistas a personas relacionadas con el uso de los blogs y la educación y la investigación, para que nos cuenten directamente sus ideas, orientaciones, y experiencia de muchos años publicando. Whybloggign.com es el espacio que recoge estos testimonios audiovisuales.

Empezamos con este primer capítulo de la serie #whyblogging, entrevistando a José Luis Orihuela, profesor de comunicación de la Universidad de Navarra y blogger des de 2002 con su blog eCuaderno.

Ya hace tiempo, hice referencia aquí a su libro La Revolución de los blogs, donde por primera vez se ponía en papel (en castellano), las ideas y aplicaciones que tenían los blogs, así como hacer un repaso al estado actual de la blogosfera (en el año 2006).

En general, a la pregunta de porque bloggear, destaca la voluntad por comunicar, la pasión por compartir cosas y el deseo de expresarse.

Utilizar los blogs, permitía olvidarse del diseño y del código, para empezar a producir contenido directamente.

Al hablar de otras herramientas, destaca la combinación y sinergia entre ellas…. Habla de microblogging, de redes sociales, etc. pero sobretodo de aprender a estar en las redes, aprender a utilizarlas de modo eficaz en nuestro trabajo.

Ideas clave del uso de los blogs en educación:

• Alfabetización digital.
• Exposición pública (visibilidad y presencia pública).
• Construcción de la identidad profesional

¿Que añadirías tu?

Com a introducció a aquest apunt, voldria destacar el fet que quan vaig començar el doctorat Multimèdia Educativa a la Universitat de Barcelona, per a fer qualsevol prova o test de nova plataforma, crear una web, etc. era realment complicat (i només fa 4 anys) aconseguir un espai web en un servidor, i si l’eina requeria una base de dades, més valia buscar-se la vida fora dels servidors de la universitat… era pràcticament impossible. Els serveis informàtics ho havien de controlar i supervisar sempre. Ho entenc per raons de seguretat, però les limitacions a la docència i a la recerca eren majúscules.

Doncs bé, a dia d’avui, he fet un petit i ràpid repàs a l’ús de blogs de forma institucionalitzada per part de les universitats catalanes. No es tracta de cap estudi rigorós i les dades que m’hagi pogut deixar espero que entre tots les puguem anar complementant. He fet servir Google i les pàgines d’inici de cada universitat per localitzar si hi ha o no plataforma de blogs. Podria ser que n’hi hagués però no l’hagués trobat.

També és possible que amb l’excusa de que amb Moodle (la plataforma triada per la majoria de campus virtuals) ja s’hi poden fer blogs, no s’han creat altres eines. Però considero que té moltes diferències i utilitats diverses un blog dins d’un campus virtual tancat (en la majoria de casos només accessible als alumnes i professors assignats a aquell curs) amb blogs oberts i accessibles, que interactuen amb la resta de blogosfera; amb el món real.

A un mes vista per a dipositar la tesi, l’escenari… m’ha deprimit

• Universitat de Barcelona:   No té plataforma de blogs. Les biblioteques són els únics espais que han apostat de forma unitària per crear blogs, tots ells allotjats a wordpress.com: http://www.bib.ub.edu/serveis/blocs/.

• Universitat Pompeu Fabra:   No té plataforma de blogs. Però si un arxiu ordenat per ordre alfabètic de les Webs de la universitat.

• Universitat Oberta de Catalunya: Aquesta universitat, que es caracteritza per oferir uns ensenyaments totalment a distància, està en procés de canvi de la plataforma del seu campus virtual. Proposen un campus modulable que cada estudiant podrà personalitzar i ja està dissenyat per integrar les eines Web 2.0, la sindicació de continguts, etc.

A més a més tenen una plataforma de blogs,  en fase de proves¿?, basada en WordPress MU allotjada al seus propis servidors:   sembla que encara hi estan treballant (la pàgina about conté un text en llatí de mostra o en una altra pàgina 1739 comentaris d’spam). La url http://blogs.uoc.edu existeix però dóna error, i si que allotja blogs, com aquest http://docublog.blogs.uoc.edu/.

Però també destaca l’ús de la plataforma de microblogging Twitter per part d’aquesta universitat, per a publicar notícies, etc. i canal a YouTube.

• Universitat Politècnica de Catalunya: Tampoc té plataforma de blogs, només un arxiu de les webs.

• Universitat Autònoma de Barcelona:  Va ser la primera universitat catalana a apostar decididament per una plataforma de blogs http://blogs.uab.cat/ i una de wikis https://wikis.uab.cat/, i ja li vam dedicar una entrada al juny passat.  Utilitza WordPress MutliUsuari pels blogs i MediaWiki per les wikis. Amb quasi un any de vida, ja recull més de 300 blogs.

• Universitat de Girona: No té plataforma de blogs i recull els de la seva gent en una web,  destaca la llarga trajectòria blocaire de Miquel Duran.

• Universitat de Lleida: Té plataforma de blogs http://blocs.udl.cat/, basada en LifeType. No arriba als 20 blogs, i hi ha una portada inactiva i poc actualitzada.

• Universitat Rovira i Virgili: No té plataforma per a blogs.

• Universitat Ramon Llull: Té plataforma pròpia, Blogging La Salle , també basada en WordPress.

A més a més des de la portada s’enllaça al blog dels estudiants i al blog d’esports .

• Universitat de Vic: Té plataforma pròpia, basada en WordPress MU, però que no està maquetada ni actualitzada… sembla en fase de proves: http://blocs.uvic.cat/.  Al final, hi ha els enllaços als darrers blogs actualitzats, com L’apunt o el blog d’estudiants Uvicat. No hi ha cap enllaç des de la portada…

• Universitat Internacional de Catalunya: No té plataforma de blogs. Destaca alguna iniciativa concreta, com la del blog de la Facultat de Ciències de la Comunicació.

• Universitat Abat Oliba CEU: No té plataforma  de blogs.

A banda, voldria recollir només algunes altres experiències:

• La Universitat d’Alacant ja fa temps que té plataforma de blogs http://blogs.ua.es/ també utilitzant WordPress MU i darrerament han organitzat un certamen de premis de blogs.

• Blogs a la Universitat de València: http://blogs.uv.es/

El tema de la plataforma i d’on s’allotjen els blogs és un tema delicat, que té moltes repercussions i que cal analitzar profundament. Però per exemple, a nivell de domini, queda poc seriós i/o oficial, utilitzar dominis externs com xxxxxxx.wordpress.com. I veiem que la majoria han optat per combinar les potencialitats i flexibilitat del software lliure (WordPress) instal·lant la plataforma en el seu propi servidor.

Mes de Març de 2009, els blogs han estat en boca de tothom en els últims anys, hi ha qui creu que fins i tot poden posar en perill mitjans de comunicació tradicionals, i que fins hi tot el Parlament de Catalunya ha fet el salt a les eines Web 2.0: Parlament 2.0… se’m fa molt difícil d’entendre com algunes Universitats (espais que haurien de ser punters en molts aspectes, atrevits a provar i innovar), encara no hagin fet un pas endavant en aquest sentit, i entre altres, integrin xarxes de blogs o tinguin una presència a través de les eines Web 2.0 més rellevant.s Ja vaig comentar l’ús de Youtube o de Facebook en altres entrades.

I per acabar només una dada, la plataforma de blocs de la XTEC (per a primària i secundària) ja recull més de 14.000 blogs. A què esperem?