Per fer-ho, es remunta al 1922 quan la Universitat Estatal de Pennsilvània va començar a transmetre continguts a través de la radio.

Però un dels moments realment clau va ser l’any 1960, quan la Universitat d’Illinois va desenvolupar un dels primers sistemes d’assistència per ordinador amb finalitats educatives; el sistema PLATO (Programmed Logic for Automatic Teaching Operations).

20 anys més tard, a la dècada dels 80, apareixen els primers gestors de continguts educatius, Learning Management Systems (LMS).

No és fins l’any 1997 que apareix WebCT i Blackboard, les dues plataformes de campus virtuals més famoses arreu del món, i que aquí no van arribar-se a popularitzar.

L’any 2000 apareixen els estandrads SCORM i les primeres iniciatives de LMS basades en programari lliure, que es comencen a popularitzar l’any 2002 amb la plataforma Moodle.

A partir de l’any 2004 la Web 2.0 també comença a introduir-se en els entorns educatius, tot i que no serà fins uns anys més tard que es comenci a popularitzar les eines com els blogs, wikis, i una gran diversitat d’eines.

No es fa referència a les webquest, que van ser una eina molt important que ajudava a professors i alumnes a començar a utilitzar les tecnologies en entorns educatius, durant la dècada dels 90, principis del 2000.

Aquí podeu descarregar el pdf de la il·lustració (de LearningReview), resumida així: