bloc de blocs » recerca

Learning Research – the podcast

francesc — Thu, 17 Feb 2011 16:51:43 +0000

El CoCo, Centre for Research on Computer-supported Learning and Cognition, relanzó hace unos meses un vídeo podcast sobre eLearning: Learning Research, the podcast. Una serie de vídeos cortos que intentan informar, dar una idea y encender la chispa de los temas esenciales en ciencias y tecnologías del aprendizaje. Cada episodio, comparte investigación y experiencia de expertos en el tema, mostrando las más recientes conclusiones, estudios clave y lineas de futuro.

Además, el Co-Director de este centro, Peter Goodyear ha recibido el premio Laureate Fellowship, el prestigioso premio de investigación que por primera vez ha sido otorgado a la área de educación. Pero por si fuera poco, ha sido nombrado una de las personas mas influyentes del 2010 de Sydney. Y que lo sea un profesor universitario, es una gran noticia.

Aquí algunos de los últimos vídeo del podcast:

Uso educativo de los blogs – Ismael Peña #whyblogging_03

francesc — Wed, 16 Dec 2009 08:24:09 +0000

El doctor y profesor Ismael Peña-López nos descubre en esta conversación, algunos de los conceptos clave de uso de los blogs en entornos educativos y de investigación, así como la utilidad del Liveblogging (ir escribiendo en directo en el blog, el registro de las ponencias de un congreso, conferencia, etc.).

Concretamente, Ismael se ha especializado en el impacto de las TIC en el desarrollo y en la sociedad en general. Empezó con los blogs – http://ictlogy.net – el 21 de octubre de 2003, con la idea de encontrar personas que estuvieran estudiando temas relacionados, a la vez que compartir los aprendizajes y descubiertas que estudiaba.

El blog aporta en distintos aspectos, como científico, académico, docente, como persona… permite una relación directa con las personas (gente y contenidos), una proyección personal y interacción a nivel mundial.

Usos de los blogs en educación e investigación:

Difundir a un nivel más amplio con bajo coste.
Difundir sin las restricciones actuales del sistema.
Acreditar el origen del debate.
El debate en si.
Disposición libre del conocimiento, accesible para todo el mundo.

Imprescindible el uso de la sindicación para toda persona que trabaje “con el conocimiento”.

“Yo no pienso en liveblogging, para mi ya es una forma de trabajar, que he incorporado en el día a día y ya sólo se trabajar así; me aporta muchos beneficios y cas ningún coste”.

Por cierto, uno de sus liveblogging más recientes: Notes from Asian Telecentre Forum 2009 / eAsia 2009 held in the BMICH, Colombo, Sri Lanka, on December 2-4th, 2009. More notes on this event: easia2009. http://ictlogy.net/tag/easia2009/

Blogs i Web 2.0. Recerca i publicació científica

francesc — Sun, 08 Nov 2009 10:37:34 +0000

Divendres es van cel·lebrar les I Jornades de Comunicació Científica 2.0, en motiu de la presentació de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la Universitat de Girona. Entre altres, hi va participar Trina Milan, Miquel Bisbe, Enric Serra (El Punt) i jo vaig presentar algunes idees des de la pràctica de la meva tesi i aquest propi blog.

“Enlloc de lamentar el teu anonimat, procura fer-te digne de ser conegut (Confuci)”

Posteriorment, la taula rodona Comunicació Científica per a la Generació 2.0, moderada per Miquel Duran (edunomia.net) amb Mercè Piqueres (ACCC/lectoracorrent), Marcel Coderch (Vicepresident CMT), Victòria Salvadó (Degana Facultat Ciències UdG), Jordi Port (diaridegirona.cat), David Segarra (Recerca en Acció) i Gerard Mulà (Telefónica I+D).

I la conversa que va seguir a Twitter: #1jcc20 i #cientificom20

Enllaços relacionats:

Edunomia – Reflexions
Diaridegirona.cat

Apunts del seminari “Inventando la Universidad 2.0″ #6

francesc — Fri, 21 Aug 2009 21:56:13 +0000

2a presentació d’experiències pràctiques d’Universitat 2.0: Lorena Fernández “Loretahur”, Pablo de Castro, Francisco José Blanco i Enrique Barreiro.

Vídeo de la sessió:

[Vídeo desactivado por no molestar con el autoplay]

Posts relacionats:

- Presentació inventant la Universitat
- Apunts del seminari “Inventando la Universidad 2.0″ #1
- Apunts del seminari “Inventando la Universidad 2.0″ #2
- Apunts del seminari “Inventando la Universidad 2.0″ #3
- Apunts del seminari “Inventando la Universidad 2.0″ #4
- Apunts del seminari “Inventando la Universidad 2.0″ #5

La còpia de tesis doctorals i la nova concepció de la recerca

francesc — Thu, 11 Jun 2009 10:32:55 +0000

Fa uns dies apareixia aquesta notícia al diari: La venda de tesis doctorals, amb preus al voltant dels 50.000 euros, es converteix en un lucratiu negoci a Portugal.

Les exigències d’un món laboral cada vegada més competitiu obliguen a una formació cada cop més llarga i més especialitzada. A Portugal, on la titulació acadèmica es posa abans del nom de les persones –el senyor doctor o el senyor enginyer tal–, tenir un doctorat és un dels millors passaports cap a una bona feina. Per això, els últims 10 anys, els doctorats s’han massificat. No obstant, als ambients acadèmics no tot és transparent, i als baixos fons d’aquest elitista món ha sorgit un lucratiu negoci: el del plagi, la falsificació i la venda de les tesis doctorals. El preu d’una ronda els 50.000 euros. I el fenomen no solament afecta les tesis; també es venen treballs de facultat i projectes de final de carrera (seguir llegint la notícia).

M’ha cridat l’atenció sobretot pel què està significant per mi elaborar una tesi, que ja només queda defensar. No jutjaré si està bé o no copiar, pagar a algú altre perquè et faci la feina (també ho fan molts autors de llibres famosos), etc. Però que l’any 2009 això sigui notícia, per a mi té una rellevància determinada.

Que una tesi doctoral pugui ser aprovada sense que la persona en qüestió ni tant sols se l’hagi llegit (llegint un resum i preparant la defensa seria suficient), implica que es considera vàlid un sistema de recerca pràcticament obsolet o tendint a desaparèixer, i és això el què em sorprèn.

En primer lloc, el tutor i/o director de tesi, o bé no feien la seva feina, o bé formaven part del frau.

Pel què conec, a una universitat gran com la Universitat de Barcelona, són diverses les persones que tenen constància de les tesis que s’estan duent a terme a cada Departament, saben a què es dedica aquell estudiant de doctorat, què i com investiga, etc. Per tant també em sorprèn que es pugui aprovar una tesi comprada i ningú “ho noti” (s’amplien les persones implicades en el frau¿?).

Però em referia a que això està passant l’any 2009 i amb un procés de recerca a extingir, perquè actualment tenim una gran diversitat d’eines que faciliten la recerca, des del punt de vista de l’investigador, i sobretot la difusió, i ja fa anys que es comença a promoure un model diferent. Com recull Ismael Peña en moltes de les seves publicacions.

Es tracta d’anar compartint coneixement a mesura que es va elaborant, retroalimentant amb aportacions externes, etc. i que fan visible tot el procés. Amb aquest sistema, no té cap sentit “comprar” una tesi, perquè es basa en un producte final i no en un procés. Tot i que de ben segur començaran a aparèixer serveis que generin identitats digitals i creïn falsos perfils públics a internet simulant aquest procés.

Des del meu punt de vista, això qüestiona la validesa i fiabilitat del sistema tradicional, i evidència la necessitat d’un canvi de model, que de ben segur que les tecnologies hi tindran un paper destacat (i no només per comprovar si el document és copiat o no).

Què en penseu?

La notícia en pdf