bloc de blocs - tecnologia i educació de francesc balagué » web 2.0

Poca implementació a les universitats.
Ús de les xarxes socials com a complement a la Universitat, no se’ls hi dóna un ús acadèmic o de recerca.
La Universitat com a immigrant digital.

Actualment, es dóna un problema derivat del factor temps i la velocitat dels canvis. No hi ha temps per estar pensant si fem, si no fem,… el nou model és necessari ja.

Tampoc es tracta d’un problema de costos, la Web 2.0 es un conjunt d’experiències de baix cost; es tracta de la por a volar.

Les claus de l’èxit: flexibilitat, atreviment i reinventar-se.

10 passos per a introduir la Web 2.0 a la Universitat (els 5 primers són bàsic, i els 5 següents avançats):

Mentalitzar al professorat de que el coneixement és obert.
Orientar els campus virtuals a les tasques administratives i de gestió; tal i com estan concebuts aquests campus, és com posar tanques al camp.
Oferir eines de fàcil compressió. Els blogs i els wikis són eines de transició de la web 1.0 a la 2.0, cal anar més enllà.
Fomentar i incentivar la creació de xarxes obertes.
Passar d’un model basat en l’avaluació del rendiment individual per un nou model de treball col·laboratiu.
Apostar per l’aprenentatge actiu, canviar els mètodes passius per mètodes actius. Involucrar i implicar al professor en aquest procés.
Donar el màxim de protagonisme i capacitat d’iniciativa a l’alumne; la millor manera de fer-los madurar i facilitar la seva incorporació a la societat.
Desenvolupar xarxes d’aprenentatges especialitzades obertes, fomentar el treball col·laboratiu.
Integrar el concepte de xarxa social a la universitat; xarxa social de forma especialitzada. Aprofundir en la cultura de compartir.
Deixar que ens ensenyin els nadius digitals com volen aprendre. Indicador que hem assolit implicació del professorat en una Universitat 2.0.

De manera institucional, cal pensar des de dins, i que es visualitzin aquestes pràctiques cap a la resta de la comunitat universitària.

Wiki de Andrés Pedreño: http://iei.ua.es/dokuwiki/doku.php
Blog asignatura Andrés Pedreño: http://curso-economia-globalizacion.blogspot.com/

Inventant la Universitat 2.0

francesc — Tue, 30 Jun 2009 15:17:16 +0000

Des de fa temps, José Carlos del Arco promou el moviment Universitat 2.0 (Grup a Facebook) i els dies 10 i 11 d’agost ens trobarem a Santander, en el marc de l’escola d’estiu de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo per a reflexionar sobre aquesta universitat 2.0.

Al seu blog en dóna més detalls i en publica el programa provisional. Us animeu a venir?

ENCUENTRO “INVENTANDO LA UNIVERSIDAD 2.0”
Universidad Internacional Menéndez Pelayo-UIMP
Palacio de la Magdalena (Santander)- Del 10 al 11 de Agosto de 2009
Matriculación en: http://www.uimp.es

El encuentro “Inventando la Universidad 2.0” pretende ser un lugar de encuentro donde todos los interesados en la aplicación de las tecnologías y conceptos 2.0 en la Universidad, nos podamos reunir y poner en común los diferentes conceptos, estrategias y experiencias practicas que son de aplicación en las tres facetas del sistema universitario: la educación, la investigación y la transferencia de resultados a la sociedad.

¿Como prepararnos para la llegada de estos cambios? e incluso ¿como conseguir “inventarlos” y “crearlos”?, antes de que nos vengan dados, es uno de los objetivos de este encuentro.

El encuentro servirá para analizar las experiencias internacionales y nacionales que se están poniendo en marcha, así como para planificar entre todos, las estrategias de cambio que debe abordar la Universidad Española.

Se revisarán y analizarán las implicaciones de las tecnologías, conceptos, aplicaciones y herramientas de la Web 2.0 en los ámbitos de la docencia, de la investigación y la transferencia de resultados a la sociedad, debatiendo sobre aspectos como la Visión de la Universidad 2.0, los sistemas de e-learning 2.0, la Ciencia 2.0, el modelo de gestión y administración 2.0 de la Universidad, la Comunicación y el Marketing 2.0, los modelos abiertos de innovación e investigación.

El encuentro es de interés para profesionales, expertos y consultores de modelos 2.0, responsables de innovación educativa, equipos rectorales, investigadores, profesorado universitario, directivos de OTRIs, responsables de comunicación y marketing de las universidades, así como responsables de informática y telecomunicaciones y todas las personas y organizaciones interesadas en la innovación en los modelos de Universidad, así como en la innovación en la sociedad mediante las nuevas tecnologías 2.0.

Este encuentro forma parte de UIMP 2.0 (la red Social de Conocimiento de la UIMP) y para ello esta disponible el grupo de trabajo http://redsocial.uimp20.es/group/inventandolauniversidad20 , en donde se puede encontrar mas información sobre el Encuentro, así como participar en los diferentes debates que se vayan abriendo y en la elaboración de las conclusiones. También puedes encontrar en UIMP 2.0 las referencias a las páginas del encuentro en Facebook y en Linkedin, así como el acceso al wiki Universidad 2.0.

Una gran parte del Encuentro será retransmitido en directo por streaming a través de UIMP 2.0. ( Se indicará unos días antes, en UIMP 2.0, la dirección para el visionado, así como el código embebido, para que todos aquellas Universidades e interesados lo puedan incluir en sus portales). Los tags de referencia para Flickr, Twitter, Picasa, Slideshare,Google Docs,etc…son #uimpuni20 @uimpuni20

Los interesados en matricularse pueden entrar en el portal de la UIMP: http://bit.ly/18E20C

Director del Encuentro: Pablo de Castro (Conceptual KLT)
Secretario: Jose Carlos del Arco
Patrocina: Fundacion ACS

Foto CC: Stathis1980

La còpia de tesis doctorals i la nova concepció de la recerca

francesc — Thu, 11 Jun 2009 10:32:55 +0000

Fa uns dies apareixia aquesta notícia al diari: La venda de tesis doctorals, amb preus al voltant dels 50.000 euros, es converteix en un lucratiu negoci a Portugal.

Les exigències d’un món laboral cada vegada més competitiu obliguen a una formació cada cop més llarga i més especialitzada. A Portugal, on la titulació acadèmica es posa abans del nom de les persones –el senyor doctor o el senyor enginyer tal–, tenir un doctorat és un dels millors passaports cap a una bona feina. Per això, els últims 10 anys, els doctorats s’han massificat. No obstant, als ambients acadèmics no tot és transparent, i als baixos fons d’aquest elitista món ha sorgit un lucratiu negoci: el del plagi, la falsificació i la venda de les tesis doctorals. El preu d’una ronda els 50.000 euros. I el fenomen no solament afecta les tesis; també es venen treballs de facultat i projectes de final de carrera (seguir llegint la notícia).

M’ha cridat l’atenció sobretot pel què està significant per mi elaborar una tesi, que ja només queda defensar. No jutjaré si està bé o no copiar, pagar a algú altre perquè et faci la feina (també ho fan molts autors de llibres famosos), etc. Però que l’any 2009 això sigui notícia, per a mi té una rellevància determinada.

Que una tesi doctoral pugui ser aprovada sense que la persona en qüestió ni tant sols se l’hagi llegit (llegint un resum i preparant la defensa seria suficient), implica que es considera vàlid un sistema de recerca pràcticament obsolet o tendint a desaparèixer, i és això el què em sorprèn.

En primer lloc, el tutor i/o director de tesi, o bé no feien la seva feina, o bé formaven part del frau.

Pel què conec, a una universitat gran com la Universitat de Barcelona, són diverses les persones que tenen constància de les tesis que s’estan duent a terme a cada Departament, saben a què es dedica aquell estudiant de doctorat, què i com investiga, etc. Per tant també em sorprèn que es pugui aprovar una tesi comprada i ningú “ho noti” (s’amplien les persones implicades en el frau¿?).

Però em referia a que això està passant l’any 2009 i amb un procés de recerca a extingir, perquè actualment tenim una gran diversitat d’eines que faciliten la recerca, des del punt de vista de l’investigador, i sobretot la difusió, i ja fa anys que es comença a promoure un model diferent. Com recull Ismael Peña en moltes de les seves publicacions.

Es tracta d’anar compartint coneixement a mesura que es va elaborant, retroalimentant amb aportacions externes, etc. i que fan visible tot el procés. Amb aquest sistema, no té cap sentit “comprar” una tesi, perquè es basa en un producte final i no en un procés. Tot i que de ben segur començaran a aparèixer serveis que generin identitats digitals i creïn falsos perfils públics a internet simulant aquest procés.

Des del meu punt de vista, això qüestiona la validesa i fiabilitat del sistema tradicional, i evidència la necessitat d’un canvi de model, que de ben segur que les tecnologies hi tindran un paper destacat (i no només per comprovar si el document és copiat o no).

Què en penseu?

La notícia en pdf