Nos cuenta que el blog le ha servido para investigar (con una fase de trabajo etnográfico), y para construir su identidad profesional como periodista. Además le ha permitido explorar las posibilidades educativas de esta herramienta y compartía esa experimentación en cursos de formación de formadores.
“Bloggear a mi me sirve, conceptualmente, como una forma de pensar y de practicar un estilo, una voz pública… de experimentar en la red, poder compartir pensamientos, reflexiones,… tener un trabajo siempre en progreso (work in progress), ir construyendo las ideas de forma pública”
Ideas clave del uso de los blogs en educación:
Tener un espacio, maleable, interactivo, fácil de editar, accesible… y que permite el debate con los comentarios, la interacción con otras páginas (enlaces), etc.
La importancia del blog como práctica cultural dentro de un concepto de educación abierta. Ver como estamos aprendiendo a compartir, a posicionarnos en un rol de productores, de comunicadores públicos, utilizando información y producciones de otros, aprendiendo a discutir, a respetar y a devolver ese conocimiento que estamos adquiriendo y aprendiendo a producir con los demás.
Considerar las fronteras que pueden ser problemáticas: privacidad, intimidad, propiedad intelectual, gestión de contenidos, actitud ética/política, verificación de la información en internet,
Algún consejo para empezar?
Leer! ver que y como están haciendo otros, en el campo de la educación.
Perder/Ganar (invertir) tiempo en ver otros blogs, como ya han empezado un camino de inspiración y reflexión sobre para que queremos el blog, como nos vamos a relacionar con la gente que nos lea, definir el objetivo de lo que queremos hacer,…
Empezar a publicar, siempre introduciendo la reflexión en todos los pasos que se vayan dando. Pensar que estamos haciendo, como lo estamos haciendo, …
Cuidar el estilo, …
Y poco a poco ir aprendiendo a provechar las posibilidades de la herramienta.
Divendres es van cel·lebrar les I Jornades de Comunicació Científica 2.0, en motiu de la presentació de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la Universitat de Girona. Entre altres, hi va participar Trina Milan, Miquel Bisbe, Enric Serra (El Punt) i jo vaig presentar algunes idees des de la pràctica de la meva tesi i aquest propi blog.
“Enlloc de lamentar el teu anonimat, procura fer-te digne de ser conegut (Confuci)”
Molt interessant el debat que proposa John Moravec “Dissenyant l’educació 3.0” al llarg dels darrers dies.
Parteix de la il·lustració Moving beyond education 2.0 i la presentació que va publicar l’any passat (traduïda per Fernando Santamaría). Cada dos o tres dies planteja un nou apartat pel debat:
En motiu de la Taula Rodona organitzada a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, he preparat aquesta presentació, responent a la pregunta de Com i Per què utilitzar les TIC/TAC a l’educació infantil i primària.
En primer lloc, la societat ha canviat. L’escola ha canviat, vulguem o no. Ens hem d’adaptar a aquest canvi, en som partícips. I si en som part activa i protagonistes, ens serà més fàcil.
- Però aquests canvis sempre són una millora?
Com il·lustra la vinyeta del “Profesor Innoveision“,podem utilitzar tecnologies i seguir fent el què fèiem fins ara o pitjor.
- Però ho fem i ja està?
Ser-ne part activa implica un nou rol del professorat, implica utilitzar noves metodologies, nous entorns, una nova concepció del temps i de l’espai.
- Com?
Tenim una gran diversitat d’eines… però quin lio!!!
IMAGINAR
CREAR
COMPARTIR
REUTILITZAR
I sobretot, PENSAR !!!
- Fàcil?
Cap canvi és fàcil, són diverses les dificultats que ens trobarem. Una d’elles ja comença en la formació del professorat:
Fins ara a l’ensenyament de formació del professorat es fa UNA assignatura de TIC (encara anomenada Noves Tecnologies aplicades a l’educació), però en canvi a la pràctica, es demanarà als mestres que les utilitzin de forma transversal i integrada en totes les assignatures… comencem bé!
Recursos i suport: cal dotar de recursos els centres però sobretot del suport tècnic, formatiu i didàctic necessari per a utilitzar-los.
Velocitat evolució tecnològica: és molt important pensar en la situació concreta per tal de triar l’eina o eines més adequades, per tal de no desbordar-se.
Resistències al canvi: convivència amb persones menys actives a favor del canvi i ús de les TIC. Un repte més!
Tot i això, PODEM!!
Una bona manera de conèixer altres experiències, recursos i usos aplicats, és a través de què fan altres persones. Els blogs són un aparador immillorable en aquest sentit, i permeten compartir totes aquestes experiències.
